Durant més d'una dècada, el terme "emo" va ser utilitzat gairebé exclusivament per descriure el gènere de la música que va predominar als anys '80; tanmateix, durant els anys '90, com que la música emo va començar a convergir en el sentit popular, el terme va començar a ser utilitzat com a referència més amplia que la seva denotació anterior de la música. L'origen de la paraula "emo" en sí mateix es confús, tot i que l'origen més probable és el de la paraula emocional.
Hi ha dues formes populars de vestir que es consideren emo: la primera essencialment deriva de l'indie punk dels anys 90 i té connexions amb l'indie rock i el punk rock. La roba s'inclina cap a colors foscos, preferentment negre i sovint amb inclusions d'element amb colors vius i cridaners. Les samarretes poden ser ajustades i amb variades impressions, sovint amb imatges de la cultura punk. Els farcells amb pins estan també a l'ordre del dia. L'altre estil popular de vestir es centra en colors més foscos, i és influenciat més per l'estil gòtic, quedant caracteritzat per les samarretes a ralles majoritàriament vermelles/blaves/fúcsia... i negres, de vegades amb calaveres; cinturons vistosos; i pantalons estrets (preferiblement negres o foscos). També de vegades vesteixen amb una camisa o una samarreta amb una corbata, contrarestant-se els seus colors el màxim possible i cinturons de pics. Tanmateix, no estan relacionats en absolut amb la cultura fosca, només a alguns els agrada la música i alguns aspectes estètics. Tenen una influencia indirecta del punk, el terme "emo" està relacionat amb emotional hardcore punk.
És clar que es preocupen molt pel seu aspecte perquè és el que utilitzen per expressar part dels seus sentiments. Així doncs, no es estrany que també els nois utilitzin maquillatge o la gran cura a l'hora d'escollir complements
No hay comentarios:
Publicar un comentario