ENTRADA LLIURE :EL TABAC

Tipus: Tabac assecat.El tabac es fa a partir de les fulles de les tabaqueres un cop seques i preparades convenientment. Es trinxen i se'ls afegeixen diversos productes, per a omplir i per a lligar i unir la barreja, modificar el color, el gust i l'olor, conservar i donar plasticitat, entre d'altres funcions. Fins a l'actualitat cap empresa tabaquera ha descrit detalladament quins elements afegeix ni en quines quantitats. Des de fa uns anys però, la Unió Europea obliga a indicar la quantitat de nicotina i de quitrà del producte acabat, que es pot comprovar fàcilment a partir d'anàlisis de laboratori.

El primer productor de tabac del món és la Xina, seguida dels Estats Units, Índia i Brasil. A l’Estat espanyol, bàsicament importador, les principals regions de cultiu són Extremadura, les Canàries i Andalusia oriental. Als Països Catalans, la producció no ha estat mai important per manca de condicions naturals i de protecció fiscal; només Andorra ha tingut un cultiu d'una certa importància.

Segons la Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura la producció mundial de fulles de tabac va passar de 4,2 milions de tones el 1971 a 6,9 milions de tones en 1998-2000, en pes sec. El seu creixement va tenir lloc gairebé totalment en els països en desenvolupament. Segons les projeccions, la producció mundial arribarà a més de 7,1 milions de tones el 2010, el que representa un creixement anual del 0,35 per cent. No obstant això, es tracta d'un nivell de producció inferior al nivell sense precedents de la producció mundial de 1992-1993.

Durant els anys 1990 la producció de fulles de tabac en els països desenvolupats va disminuir constantment, i es preveu que continuarà disminuint durant el decenni corrent, amb una producció total prevista en menys de 1,2 milions de tones el 2010.
En els països en desenvolupament, però, la producció de fulles de tabac hauria de continuar augmentant, amb una expansió de la seva participació en la producció mundial de prop de 79 per cent en 1998-2000 a 87 per cent en 2010. Les projeccions indiquen que la Xina seguirà sent el principal productor mundial amb una producció prevista al voltant de 3 milions de tones el 2010, molt superior a la de l'Índia i el Brasil. Malawi i Zimbabwe, encara que exportadors importants, tenen nivells de producció molt més baixos.